K-ONFINAMENT

K-ONFINAMENT

Preguntes en ple K-onfinament de Kiwi Homes

Travessant l’onada devastadora de la pandèmia del coronavirus sembla una mica agosarat ser positiu, optimista o, si més no, potser és massa aviat per plantejar-se segons quines qüestions. Però tot i fer pocs dies que a Kiwi Homes també estem confinats i, com a tantes empreses la nostra programació també ha saltat pels aires, no podem evitar fer-nos preguntes que ens agradaria compartir amb vosaltres.

No som gens originals, ho sabem. Perquè si un fenomen ja s’està donant és comprovar com moltíssima fa un exercici de reflexió sobre les seves vides, la seva escala de valors, les paradoxes d’aquesta frenada mundial que provoca el COVID19, la descoberta de moltes absurditats que anàvem suportant sense ser-ne més o menys conscients, la manera o les maneres com hem viscut fins ara i com pensem que poden ser aquestes maneres a mig i llarg termini.

Ens estem veient obligats a viure reclosos 24 hores a casa en espais de convivència forçats, d’usos improvisats que ens fan analitzar el nostre espai vital i els dels nostres veïns per apreciar aquells aspectes que ens ajuden a passar el confinament i/o lamentar aquells que trobem a faltar. Tothom està d’acord que no és el mateix suportar el confinament amb terrassa o amb balcó que sense, amb molta llum natural o poca, amb un pati o un jardí o amb molts o pocs metres quadrats.

Però més enllà d’un confinament puntual i segurament únic en les nostres vides hi ha el canvi de paradigma que pot suposar per a les societats desenvolupades en el futur món postcoronavirus. I aquí venen les preguntes que ens fem aquests dies i sincerament, per molt que sonin retòriques, no tenim resposta.

Comencem. Les ciutats perdran població? Després de tan predicar que el segle XXI seria el de les grans ciutats, de metròpolis descomunals per molt verdes i intel·ligents que es tornin, resultarà que tendirem a un cert reequilibri territorial per viure espaiosos i amb un accés més fàcil a la natura especialment ara que es denuncia la desertització demogràfica de moltes zones rurals? L’augment de les videoconferències, les infraestructures i sistemes de transport cada vegada més ràpids i eficaços i eficients, la comoditat del comerç electrònic juntament amb una digitalització galopant de serveis públics i privats semblarien facilitar-ho, però tampoc ho sabem. Sense les grans ciutats, amb la densitat de població que tenen i el conseqüent risc de contagi, hauria estat tan cru el càstig del coronavirus?

Seguim. La configuració dels habitatges serà la mateixa? Amb l’increment exponencial de teletreball forçat d’aquests dies i que en molts casos ha vingut per quedar-se, la gent demandarà una oficina pensada per treballar més que adaptar una habitació qualsevol? Els compradors i llogaters acceptaran viure en habitatges de nova construcció que no tinguin un alt component d’eficiència energètica després d’observar bocabadats com cau en picat la contaminació de l’aire en poques setmanes d’aturada o com els canals de Venècia es tornen transparents? Voldrem viure més en horitzontal que en vertical? Acceptarem viure sense un accés digne a l’exterior?

A Kiwi Homes ja teníem clar abans de la pandèmia, i ara encara més, que anàvem i anirem a una revolució en els processos i exigències de la construcció. Per això vàrem néixer amb una aposta clara per la construcció off-site o, si es prefereix, la fabricació d’habitatges i equipaments modulars amb eficiència energètica A de sèrie.

I del futur tornem al present. Tots recordem com la Xina va edificar  el gener passat el macrohospital Wuhan Volcan en deu dies quan l’epidèmia fuetejava la ciutat. Més enllà d’un cas tan extrem tant en termini com en qualitat dels mòduls, aquest exemple ens permet entendre com gràcies a la fabricació modular com la de Kiwi Homes es pot donar una resposta àgil, flexible i respectuosa amb el medi ambient a les necessitats tant d’habitatge com d’equipaments públics i sense desviament de pressupost. Avui pot ser un hospital, demà una llar d’infants, un centre d’atenció primària, un casal d’avis o una escola. I de la mateixa manera que s’edifiquen es desedifiquen sense enderrocs, sorolls o pols i s’allibera el terreny per l’endemà passat convertir-se en una zona verda o una àrea esportiva, per posar alguns exemples, en funció de les dinàmiques i necessitats demogràfiques. Acabem i ens fem una darrera pregunta: han arribat els temps dels avançats al seu temp? I en aquest cas sí que tenim una resposta contundent: sí, absolutament sí. A Kiwi Homes ja estem preparats. Quedeu-vos a casa per vosaltres o per tots. DM

KONFINAMENT