Un futur molt Kiwi Homes

Un futur molt Kiwi Homes

Si les macrociutats varen tenir una raó de ser en el passat, potser ara que travessem una pandèmia mundial comprovem que mantenir-les i ampliar-les representa una desraó. Ciutats cada vegada més poblades però menys sanes, saludables i sostenibles malgrat els grans avenços tecnològics i en infraestructures que són innegables.

En conseqüència, albirar a mig i llarg termini una sortida més o menys rellevant del nuclis urbans més densos cap a les primeres primeres i segones corones de les ciutats o cap a territoris amb baixa densitat de població amb disponibilitat de terreny i a preus assumibles sembla una tendència clara. Notícies () que alerten que durant el confinament ha crescut fins a un 40% la cerca d’habitatges amb accés exterior (balcó, terrassa, jardí…) o que hi ha un conat d‘èxode cap al món rural o semirural ( ), semblen confirmar-ho.

Parlant de confirmació de tendències, l’enginyer informàtic Josep Maria Ganyet, sempre a l’última en les dinàmiques i canvis en el món digital, parlava fa uns dies en aquest article () del «coneixement prostètic», és a dir, «un coneixement que algú ens ha implantat però que no sabem que tenim fins que el necessitem. Hem tret el millor del nostre jo digital i ens hem adaptat a la nova anormalitat.»

Ja ningú discuteix que les videoconferències substituiran moltes reunions presencials. És cert que ho anàvem fent però no sempre o no tant quan, objectivament, era més eficient. Desplaçaments d’una hora que objectivament són innecessaris, cent per cent de classes presencials quan una part important ja hem comprovat que es poden fer en línia… «L’anormalitat no és això d’ara sinó allò d’abans. Potser ara som a la normalitat que hauria d’haver estat sempre i per això ens hi hem adaptat tan de pressa», conclou Ganyet.

Afegim-hi una possible nova pandèmia en el futur que seria molt més ben gestionada i menys perniciosa amb un reequilibri territorial, comunitats d’uns quants pocs milers d’habitants com a molt i on, per cert, les relacions socials siguin molt més fortes i humanes que a les ciutats.

Per entendre millor el que volem dir i entendre el nou panorama que ve, ens agradaria destacar dues reflexions de veus molt allunyades de la construcció, l’enginyeria o la informàtica. D’una banda un ecòleg com Fernando Valladares () que apunta que la preservació de la natura, ergo reduir al màxim l’impacte mediambiental desbocat per l’activitat humana, és el millor antídot contra el risc de pandèmies. O la reflexió que ens fa arribar el paleoantropòleg Juan Luís Arsuaga  que  assegura ( ) que «el COVID-19 és un virus molt del segle XXI que només s’entén en el nou context històric que vivim. (…) És com el virus informàtic, que és inherent a la informàtica. Quan es produeixen canvis en la societat, apareixen problemes nous. (…) Aquesta crisi ha perjudicat molt a Hollywood, però no a Netflix. I és que potser, anàvem cap a Netflix i aquesta crisi el que ha fet ha estat anticipar el futur. Al marge de la tragèdia, potser això ens ha servit com a reflexió per saber cap a on anem.»

Nosaltres des de Kiwi Homes no hi podem estar més d’acord. Anàvem cap a la construcció modular amb certificació energètica A i aquesta crisi el que ha fet ha estat anticipar el futur on Kiwi Homes ja estava.Si haguéssim d’aplicar una fórmula o un algoritme Kiwi Homes no seria gens forassenyat combinar aquest factors: K com a distància en KM a la que objectivament puc viure còmodament en relació a la ciutat gràcies a la digitalització, T com al preu del Terreny, R com a nombre de vegades que un projecte de fabricació modular va més Ràpid que un de construcció tradicional, Q com a increment de Qualitat pel procés de control en la fabricació modular i E com al nivell d’Eficiència i l’estalvi que se’n derivi de disposar de sèrie d’una certificació ambiental A.

Encara que sigui de caire experimental veiem, si no, el projecte ‘Oceanix City’ presentat a l’ONU () Massa futurista? Potser no serà per demà però no es tracta de quedar-se tant en la forma, com en el fons. Ja no es tractarà a partir d’ara d’atendre només a una demanda d’habitatge, segurament haurem d’atendre una demanda d’hàbitat. I és que no es tracta ja de fer un habitatge, sinó de crear un hàbitat sa i de qualitat on segurament passarem més hores i on molts treballarem. Per això a Kiwi Homes ens preocupa, a banda de la certificació energètica A o de la qualitat intrínseca dels components dels nostres projectes, oferir uns habitatges modulars amb màxima qualitat d’habitabilitat i accés a l’exterior. Calarà realment aquest nou escenari entre usuaris, inversors i ideòlegs del benestar? A Kiwi Homes creiem que sí. De fet pensem que ve un futur molt Kiwi Homes.

Leave a reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Your comment:

Your name: